Ferran ens va exposar fa 3 setmanes la següent pràctica, i nosaltres, el grup 2am2, vam decidir com distribuir l’elaboració de la mateixa.
Aquesta tractava de fer un anàlisi de la societat actual en l’àmbit social, cultural, educatiu i a més, a partir de les conclusions d’eixos tres àmbits, havíem d’elaborar un model integrador al qual s’arreplegaven les conclusions comuns dels tres contextos (social, cultural i educatiu).
El dijous 22 de Març, vam fer l’exposició del nostre anàlisi, conjuntament amb altres grups de companys.
En general vam estar prou satisfets amb el nostre treball encara que, al observar els treballs dels nostres companys, ens vam adonar que hi havia alguns punts que no havíem tractat a la nostra exposició, com pot ser l’excés d’informació que implica ensenyar als alumnes a aprendre a ser crítics, la incorporació al treball de la dona i influència dels mitjans de comunicació.
Ahir, dilluns 26 de Març van haver dues exposicions més a classe de dos grups de companys que faltaven i en general ens van agradar molt totes les exposicions, tant les d’ahir com les que es van fer el mateix dia que la nostra.
A més, Ferran va començar el TEMA 8: DISSENY DELS PROCESSOS EDUCATIUS A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA. En aquest tema ens va explicar moltes coses, però nosaltres volem destacar aquelles que creiem més importants:
A partir d’establir una sèrie d’activitats en un context determinat, trobem uns avantatges: dur a terme unes activitats ens obliga a reflexionar sobre el procés d’ensenyament – aprenentatge que anem a desenvolupar i, per tant, estem obligats també a sistematitzar i organitzar tot allò que ens proposem.
Respecte a la programació dels processos és important saber que programant estàs pensant en la realitat immediata que tens, la qual cosa suposa un problema per als llibres de text (és una planificació però que no pensa en l’aula que tú vas a tindre davant sinó en un aula inexistent amb una tipologia d’alumnes inexistents).
El deure a seguir, és el grup d’alumne i no únicament el llibre. La programació ha d’obrir-nos més camins i no tancar-los (com els llibres)
La millor manera de veure si un mestre és un bon docent seria deixar a aquest davant d’una classe sense cap material i veure com es desenvolupa davant dels alumnes.
Sobre la Unitat Didàctica sabem:
-Que una Unitat didàctica són un conjunt de sessions i lliçons (o temps planificat) amb un mateix objectiu
-Un conjunt d’UD’s vindrien a ser una programació (adjectivada al temps que li donem: curs, trimestre, quincena, etc)
Finalment concloem amb una definició d’aquesta més específica:
Unitat didàctica és el conjunt de recursos per a dur a terme uns objectius en un període de temps determinat (no necessàriament ha de ser curta o llarga; allò depèn del temps que li proposem).
Aquesta última sessió ha resultat ser prou interessant pel fet de poder elaborar la nostra idea d’Unitat Didàctica, la qual ens pot ajudar a començar les primeres pinzellades de la que realitzarem i exposarem més endavant.
2am2 